El castanyer és un arbre forestal del qual se n'aprofiten els fruits, la castanya.
No és objecte pròpiament d'un conreu agrícola sinó que d'un.
Pertany a la família de les fagàcies. Originari de l'Europa meridional i l'Àsia Menor, als Països Catalans es troba conreat. És a Catalunya (on les castanyedes ocupen sobretot el domini de l'alzinar muntanyenc), i també es troba (si bé hi és rar) al Pirineu, a les Serralades Costaneres Catalanes i al nord i l'interior del País Valencià.
És un arbre de gran volum (entre 20-35 metres d'alçada) i amb un tronc que pot passar dels 2 metres de diàmetre.
Les fulles de 16 a 28 cm de llarg i 5 a 9 cm d'ample, són oblongolanceolades, dentades, agudes i glabres (o sigui, sense pels). Té flors masculines i femenines separades dins del mateix arbre, en aments verticals de 10 a 20 cm de llarg apareixen a partir de juny. Les flors femenines es converteixen en castanyes, recobertes d'un involucre molt espinós, maduren a la tardor.
No suporta la calç en el terreny. Viu en climes submediterranis és a dir més frescos i més plujosos que els de la terra baixa.
La seva àrea d'expansió és deguda a plantacions en època dels romans. A més de les castanyes la seva fusta flexible era molt utilitzada per a fer bótes per a vi.
No és objecte pròpiament d'un conreu agrícola sinó que d'un.
Pertany a la família de les fagàcies. Originari de l'Europa meridional i l'Àsia Menor, als Països Catalans es troba conreat. És a Catalunya (on les castanyedes ocupen sobretot el domini de l'alzinar muntanyenc), i també es troba (si bé hi és rar) al Pirineu, a les Serralades Costaneres Catalanes i al nord i l'interior del País Valencià.
És un arbre de gran volum (entre 20-35 metres d'alçada) i amb un tronc que pot passar dels 2 metres de diàmetre.
Les fulles de 16 a 28 cm de llarg i 5 a 9 cm d'ample, són oblongolanceolades, dentades, agudes i glabres (o sigui, sense pels). Té flors masculines i femenines separades dins del mateix arbre, en aments verticals de 10 a 20 cm de llarg apareixen a partir de juny. Les flors femenines es converteixen en castanyes, recobertes d'un involucre molt espinós, maduren a la tardor.
No suporta la calç en el terreny. Viu en climes submediterranis és a dir més frescos i més plujosos que els de la terra baixa.
La seva àrea d'expansió és deguda a plantacions en època dels romans. A més de les castanyes la seva fusta flexible era molt utilitzada per a fer bótes per a vi.
